Les muses són uns personatges mitologics que suposadament faciliten la feina dels artistes proveïnt-nos d'inspiració. Sense anar més lluny, fa uns moments endreçant la compra del super ha aparegut la meva musa i m'ha enviat cap a l'ordinador a escriure aquesta bajanada. La meva dona, com és natural no ho ha comprès. No ho ha dubtat, però ni ho ha comprès ni ha trobat que fós una raó suficient com per deixar la meva tasca, indubtablement més important que escriure. "No estaves recollint la compra?" ha preguntat. "Sí, però la meva musa m'ha enviat a escriure".
Doncs com anava dient, les muses proporcionen inspiració, que no és poc. Però poca cosa més. El que es pensi que es poden tenir fantasies eròtiques amb les muses va molt errats. Si així fòra, hauria de quedar clar que no es tractaría d'una musa, sinó d'un personatge que s'infiltra a la nostre ment desviant-nos de la realitat.
Les muses no tenen sexe. Sería aberrant tenir sexe amb una musa. A més, segur que no en deuen tenir ni idea. Deuen ser passives, amb poca o gens iniciativa i reciprocitat.
Be, he donat per suposat que són dones. Però clar, els escriptors homosexuals deuen tenir muses? els hi seràn homes? En qualsevol cas, donat que un servidor és heterosexual (o be encara no he descobert la meva homosexualitat), les plantejaré com a dones. I aprofito per fer un altre parentesi: he pogut constatar que molts mascles reacciones d'una manera gairebé violenta quan s'el suggereix mínimament la possibilitat d'una relació homosexual. En els cursos que he fet d'Inteligència Emocional, deian les professores (dues bruixes feministes), que quan algú reacciona d'aquesta manera devant d'un pantejament així, pot volguer dir amb bastantes probabilitats, que en el seu subconscient hi ha una tendència justament contararia a la seva reacció de rebutg. Tampoc gossaría fer-los aquest comentari, per no posar en perill la meva integritat.
Però continuèm amb les muses. Una altre característica que tenen és que són reals, de carn i òs. Però són incompatibles amb una relació duradera i una coneixènça profunda; això implicaría la minvança de l'efecte "musa". A la força ha de ser una relació platònica ratllant l'espiritualitat.
La setmana passada, tot passejant, vaig creuar-me amb la meva musa. Just en aquell moment vaig aixecar la ma dreta i amb un somriure afable la vaig saludar. Ella no em va contestar, ni tant sols em va mirar. Està clar, les muses d'un mateix no et poden veure. Enfí...
Arenys de Mar, 14 de Març de 2008
