Ahir al vespre vaig demanar cash a la dona, i no en tenia. Més aviat per cancel·lar un deute aqüífer. Tenia una mica de “suelto” al moneder, just per uns cafetons de la machine.
A primera hora, abans d’anar a buscar a la meva filla a l’estació, he anat a “La Caixa” i he tret 20 €. Però oh! No tindria canvi per pagar-ho. I he optat per anar a la cantina de l’estació a fer un tallat, mentre arribava el tren de la meva filla, perque resulta que ha anat a una farra d’abnegats estudiants/tes i em muntat aquesta combinació per recollir-la.
Total, que he entrat a la cantina tot dient “bon dia!”. Alguns han contestat, altres no.
M’he assegut a un tamboret a la barra, he demanat un tallat i l’individu del costat ha dit: “Bon dia si no plou”.
L’home, uns anys més jove que jo, però amb aparença d’haver estat maltractat per la vida, lluïa uns ulls vidriosos i davant tenia una copa de conyac o beguda espirituosa d’un color similar.
Servidor, que és persona cordial, ha contestat: “Encara que plogui pot ser bon dia”.
Mal fet? Ben fet? Si no contestava m’arriscava a ser intimidat per l’home mig-ebri. I ell ha continuat amb el seu discurs:
- Vijca Catalunya! Vijca Terra Lliure! Per jo joc catlà. I ja no ej com abanj, que deies bon dia i not contejtaven. Perque abanj lej jeñores quan ej trobaven pel carrer deien: “Bon dia jeñora Maria, ji no plou”. I contejtaven “bon dia”.
Etc....
I jo... intentant apurar el tallat, que afortunadament no cremava. I de sobte em demana un cigarret. I li dic que no en tinc. I això sembla haver-li trasbalsat, perquè no ha tornat a dir res més. He acabat el tallat i he sortit de
FI(?)