SANTORAL

Sants d'avui

El Pont de Vilomara (el Bages)

Camí de la feina, a 2/4 de vuit aprofito per assebentar-me de les noticies d'una manera breu, i poso "Catalunya Informació". El primer que diuen són les temperatures, i curiosment la locutora gairebe sempre comença pel Pont de Vilomara (El Bages). I sí, em resulta molt curiós. Deu ser-hi d'allà? perque no qualsevol altre població?. En qualsevol cas he tingut curiositat per veure on està situat, i he posat aquesta captura del Google Earth pels qui, com jo, han tingut aquesta mateixa curiositat.

De bon matí....

Ahir al vespre vaig demanar cash a la dona, i no en tenia. Més aviat per cancel·lar un deute aqüífer. Tenia una mica de “suelto” al moneder, just per uns cafetons de la machine.

A primera hora, abans d’anar a buscar a la meva filla a l’estació, he anat a “La Caixa” i he tret 20 €. Però oh! No tindria canvi per pagar-ho. I he optat per anar a la cantina de l’estació a fer un tallat, mentre arribava el tren de la meva filla, perque resulta que ha anat a una farra d’abnegats estudiants/tes i em muntat aquesta combinació per recollir-la.

Total, que he entrat a la cantina tot dient “bon dia!”. Alguns han contestat, altres no.

M’he assegut a un tamboret a la barra, he demanat un tallat i l’individu del costat ha dit: “Bon dia si no plou”.

L’home, uns anys més jove que jo, però amb aparença d’haver estat maltractat per la vida, lluïa uns ulls vidriosos i davant tenia una copa de conyac o beguda espirituosa d’un color similar.

Servidor, que és persona cordial, ha contestat: “Encara que plogui pot ser bon dia”.

Mal fet? Ben fet? Si no contestava m’arriscava a ser intimidat per l’home mig-ebri. I ell ha continuat amb el seu discurs:

- Vijca Catalunya! Vijca Terra Lliure! Per jo joc catlà. I ja no ej com abanj, que deies bon dia i not contejtaven. Perque abanj lej jeñores quan ej trobaven pel carrer deien: “Bon dia jeñora Maria, ji no plou”. I contejtaven “bon dia”.

Etc....

I jo... intentant apurar el tallat, que afortunadament no cremava. I de sobte em demana un cigarret. I li dic que no en tinc. I això sembla haver-li trasbalsat, perquè no ha tornat a dir res més. He acabat el tallat i he sortit de la cantina. El tren ha arribat de seguida. He portat a la Mireia a casa i he vingut cap a Tecmon tot escoltant un mix que m’he gravat aquesta nit. I quan he arribat he tingut que anar amb el cap del taller a Alte. I he conegut a la Rebecca Benavides, que te una aparença bona. He vist i saludat vells companys i companyes, etc., etc., etc. I ara em jalaré el bocata de bisbe blanc que he portat.

FI(?)

Maricharlar (més sobre l'Elena)

Monoleg Quim Monzó sobre a monarquia espanyola (CENSURAT)

L'any o calendari gregorià

L'any o calendari gregorià s'el va inventar en Gregori XIII al 1582, i va sustituir al calendari julià, inventat pel Juli Cesar (més imperialista que en Bush) que existia desde l'any 46 a.c. Tot plegat per fer anar be la cosa al clero. Una gaita que de ben segur va portar a més de un de cap, i mes d'un cap es deuria tallar per això. Aqui hi ha tota la info i més, però penseu, especialment avui, dia 31 de desembre de 2oo9, que tot de aquest paripé de festa, alegria, despesa, etc, en te la culpa el senyor aquest del quadre.

Això és per dir-vos:

FELIÇ 2010

(coi)

LES MUSES

Les muses són uns personatges mitologics que suposadament faciliten la feina dels artistes proveïnt-nos d'inspiració. Sense anar més lluny, fa uns moments endreçant la compra del super ha aparegut la meva musa i m'ha enviat cap a l'ordinador a escriure aquesta bajanada. La meva dona, com és natural no ho ha comprès. No ho ha dubtat, però ni ho ha comprès ni ha trobat que fós una raó suficient com per deixar la meva tasca, indubtablement més important que escriure. "No estaves recollint la compra?" ha preguntat. "Sí, però la meva musa m'ha enviat a escriure".

Doncs com anava dient, les muses proporcionen inspiració, que no és poc. Però poca cosa més. El que es pensi que es poden tenir fantasies eròtiques amb les muses va molt errats. Si així fòra, hauria de quedar clar que no es tractaría d'una musa, sinó d'un personatge que s'infiltra a la nostre ment desviant-nos de la realitat.

Les muses no tenen sexe. Sería aberrant tenir sexe amb una musa. A més, segur que no en deuen tenir ni idea. Deuen ser passives, amb poca o gens iniciativa i reciprocitat.

Be, he donat per suposat que són dones. Però clar, els escriptors homosexuals deuen tenir muses? els hi seràn homes? En qualsevol cas, donat que un servidor és heterosexual (o be encara no he descobert la meva homosexualitat), les plantejaré com a dones. I aprofito per fer un altre parentesi: he pogut constatar que molts mascles reacciones d'una manera gairebé violenta quan s'el suggereix mínimament la possibilitat d'una relació homosexual. En els cursos que he fet d'Inteligència Emocional, deian les professores (dues bruixes feministes), que quan algú reacciona d'aquesta manera devant d'un pantejament així, pot volguer dir amb bastantes probabilitats, que en el seu subconscient hi ha una tendència justament contararia a la seva reacció de rebutg. Tampoc gossaría fer-los aquest comentari, per no posar en perill la meva integritat.

Però continuèm amb les muses. Una altre característica que tenen és que són reals, de carn i òs. Però són incompatibles amb una relació duradera i una coneixènça profunda; això implicaría la minvança de l'efecte "musa". A la força ha de ser una relació platònica ratllant l'espiritualitat.

La setmana passada, tot passejant, vaig creuar-me amb la meva musa. Just en aquell moment vaig aixecar la ma dreta i amb un somriure afable la vaig saludar. Ella no em va contestar, ni tant sols em va mirar. Està clar, les muses d'un mateix no et poden veure. Enfí...

Arenys de Mar, 14 de Març de 2008